Apropiació indeguda

Una societat es va constituir l'any 2018. En un moment donat, per problemes per obrir un compte bancari (hi havia restriccions per la composició del capital), es va fer una operació “de tràmit”, en la qual es va posar a nom d'un tercer el 70% de les participacions per facilitar aquesta obertura, encara que la idea real era que el control seguís en mans de qui gestionava el projecte.

Per deixar clar que allò era alguna cosa instrumental, es va signar un document privat en el qual es deia que aquesta compravenda era només per a aquest fi i que el tercer havia de retornar aquestes participacions pel mateix preu (2.100 euros) quan se li demanés. A més, aquest va arribar a ser nomenat administrador i es van obrir comptes i es va operar bancàriament en nom de l'empresa.

Amb el temps (l'any 2020), després de desavinences, qui reclamava la devolució d'aquest 70% la va sol·licitar formalment. El tercer es va negar a retornar-les. Aquí és on els tribunals veuen el problema penal, ja que, encara que el “traspàs” tingués una finalitat pràctica, ell tenia alguna cosa al seu nom amb un compromís clar de retornar-ho, i en negar-se va actuar com si fos seu definitivament.

El tercer va recórrer fins al Tribunal Suprem (TS) al·legant, entre altres coses, que no hi va haver veritable apropiació, que l'acord era “simulat”, que no existia perjudici o que es va vulnerar la presumpció d'innocència. El TS, però, entén que hi va haver prova suficient i que la simulació o el caràcter instrumental no impedeixen apreciar apropiació indeguda si existia obligació de restitució i es reté la quantitat rebuda. Per tot això, es manté la condemna per apropiació indeguda agreujada.

 

Davant actuacions derivades de fets que poden constituir un il·lícit penal, els nostres advocats es posen a la vostra disposició per a la defensa dels vostres drets.